Des de fa uns dies, estem jugant amb un petit "problema". En Manolo, papà de na Maya, ens ha convidat a anar a la tenda d'instruments musicals. Però ha sorgit el dubte de com anirem. Així s'ha encetat una conversa a la rotllana:
MAYA: No podemos ir caminando está muy lejos.
AURA: Sí, está en Jesús, al lado de mi casa.
JESÚS: Llavors, com podem anar-hi?
TONI: De la mà de la mami.
RITA: O a collet!
JESÚS: I no es cansaran les mamis de dur-nos a collet?
IRENE: Podem anar en carret.
AURA: Però si anem en carret les mamis caminen.
JESÚS: Llavors haurem de cercar alguna solució per a què no camini ningú.
DAVID: Podem anar con coche.
MAYA: Con el coche no nos cansaremos.
JESÚS: Però hi cabem tots al cotxe?
Tot d'una ha aparegut un grupet que afirmava ferventment que era possible ficar tota una classe dins d'un cotxe. (No he pogut evitar la imatge d'una família de pallassos sortint del cotxe familiar.) Per l'altre costat, han aparegut les contraposicions.
LLARA: En un coche sólo caben cuatro. Nosostros somos muchos.
ÓSCAR: Necessitarem més cotxes.
MARIA: Col·loquem dos davant i dos darrera.
Com a mestres ens interessa comprendre i donar resposta als imaginaris dels infants, entendre com es creen, preocupar-nos per la manera com es constitueixen i com es desenvolupen. Amb una petita pregunta hem començat a parlar de distàncies i de com podem recórrer-les, amb qui ho farem i perquè volem que sigui així... I teníem una gran pregunta: QUANTS DE COTXES NECESSITEM PER ANAR A LA TENDA DE MÚSICA? Evidentment no anirem en cotxe, però l'oportunitat per calcular és fantàstica i no la podia desaprofitar.
La nostra intenció és que els Músics sentin la necessitat de fer servir els números per resoldre alguns dels seus problemes. Tal volta ens perdrem pel camí, però el goig d'haver jugat a "fer" números no ens el llevarà ningú. Heu de ser conscients del valor que aporta el fet de mostrar-vos com a actors culturals, com a persones que compteu, que mesureu, que calculeu...
Estem jugant amb els números, a comptar-nos, fer descomposicions de números, ordenar-nos, equivocar-nos, riure amb les quantitats i els resultats... Perdem la por a fer, perquè com diu en Chillida, "Interrogar-se sobre el món sense límits, voleu dir que això no és aprendre?"
5 comentaris:
Això és treballar!!! Si senyor!!! Entenem perfectament la teua feina sense necessitat què ho expliquis com si fòssim nens petits, es espectacular. Estam orgullosos de tu.
A mi me encanta cómo lo haceis!! me entran ganas de volver al cole!!!
Què bé! la invitació del papi de Maya és genial! poder anar a una tenda plena d'intruments per a uns músics és el més... la locomoció veig que ja ho teniu gest! Molta sort i seguiu així estam aprenent moltíssim. gracietes
Hola Jesús, Es una gran idea i enriquidora experiència. Tenc uns dubtes. A quina hora (m'ho has dit però no ho recordo, perdó) i de on es surt amb el bus? pot ser que ens apuntem, si sa salut ho permet. Mar
I també el nom de la botiga d'instruments...per si de cas :-)
Publica un comentari a l'entrada