Cada vegada està més a prop el final del primer trimestre. Ja hem viscut junts quasi tres mesos de vida a l'aula. Durant tot aquest temps hem tingut moltes ocasions per emocionar-nos, trobar-nos, explicar-nos allò que ens preocupa, escoltar-nos, pensar o jugar. Estic molt orgullós de l'espai emocional que hem construït poc a poc. Aquesta setmana, els músics ens van sorprendre amb la gestió de les emocions de na MANU a classe (Plorava perquè volia anar amb la seva germana). Veure com van canalitzar la seva tristor i li donaven abraçades plenes d'estima va ser un dels millors regals d'aquest trimestre. Escoltar a na Irene dir-li "venim a l'escola a ser feliços" o veure com n'Àngel s'aixecava de manera espontània per abraçar a na Manu fa que pagui la pena el camí que estem fent. Tant n'Esther com jo no vàrem poder evitar emocionar-nos.
Des del primer dia hem volgut donar-li a la nostra rotllana la importància que té. L'espai que ens acull cada dia, on ens escoltem i manifestem les nostres emocions. L'espai de comunicació més potent de la nostra aula. L'educació emocional, és a dir, el procés d'ensenyament/aprenentatge de les emocions, té com a finalitat el desenvolupament integral de la persona. Encara ens queda molt treball per fer. Però si com ells diuen "venim a l'escola a ser feliços" això requereix que coneguem ben els nostres propis sentiments, que assumim la perspectiva dels altres amb empatia, que controlem els nostres propis impulsos o que observem amb cautela la nostra actitud, entre altres coses.