PER A QUÈ VENIM A L'ESCOLA?
Avui hem volgut construir una part del nostre espai Aula. En concret l'espai emocional. Ja portem dies treballant sobre la natura de venir a escola. Sabem que hem d’aixecar-nos cada matí per venir a S'Olivera, que els nostres pares i mares ens deixen a classe, però... "A què venim?". Abans de possar-nos a fer feina sobre números i lletres, he vist que calia parlar d'un tema més profund o base. Abans de treballar les normes del grup calia entendre, parlar i entendre a què venim a l'escola. Forma part d'aquesta acollida que fa l'escola dels més petits. Llavors, argumentar i comunicar per a què venim a escola ´ha esdevingut primordial per al grup dels músics. Forma part de les grans preguntes que ens fem com a persones. Hem de cercar les respostes per poder dir que sabem d’on venim, que sabem on som i que sabem on anem. Saber això determina una identitat consolidada.
Sabem ON SOM? Cerquem un diàleg amb l'entorn, amb els altres, permanent i dinàmic. Una vegada ha sortit el tema, ha hagut un esclat a la rotllana! Tots han tingut coses a dir. Tots han tingut ganes de compartir la seva idea d'escola. Què és una escola? Què és s'Olivera? I poc a poc ha anat quedant clar què és per ells i a què venim. Com a resultat de la conversa, he anat escrivint a un gran full aquells punts que determinen per a què venim a escola. Estan ordenades per importància, segons ella. Fixeu-vos que les més importants per ells fan referència a emocions:
1- Venim a ser feliços.
2- Venim a fer abraçades i petons (a estimar-nos)
Desprès han sorgit la resta (molt interessants): A jugar, a pensar, a pintar i fer plàstica, a treballar, a cantar i escoltar música, a menjar, a saltar a psico, a aprendre, a compartir, a escoltar-nos.
Com veieu, han passat dos mesos, però els músics tenen molt clar quin és el seu espai i el que significa venir a l'escola. Ara, a partir d'aquí en traurem el que seran les nostres normes d'aula. I tindran un significat, perquè ens ajudaran a aconseguir el que pretenem com a grup.
4 comentaris:
Una vegada més et merèixes una reverència. Not molt a faltar un espai com aquest a la nostra classe. Una abraçada
Me encanta que los peques vean que a la escuela se va a ser felices. Me deja sin palabras
Muchas gracias Jesus, cada dia nos das mas y mejores muestras de que podemos dejar tranquilamente a nuestros en tus manos (y el resto de vuestro equipo). No solo van a aprender sino que están en un lugar donde además serán escuchados.´
Esto del blog es estupendo, gracias otra vez por el esfuerzo extra.
Inés (mama de David).
En dos meses has conseguido lo que muchos no consiguen en toda una vida: que se abran a ti. Ya te comenté el otro día que para mí era algo sorprendente la actitud que Adriana había adoptado en cuanto a la expresión de sus sentimientos. Está orgullosa porque te ha dicho que te quiere y porque te puede dar un abrazo cuando quiere. Que aprendan las letras o los números es importante, desde luego, pero mucho más importante es que esos niños aprendan a manifestarse, que descubran cuánto pueden dar y recibir; luego vendrán las letras y demás. Todo lo que habéis hablado en clase te demuestra que lo que tienes en tu aula son niños felices. Ves como no tienes nada que envidiar a aquel profesor japonés al que todos querían tanto???
Yolanda, estoy totalmente de acuerdo contigo, pero es que estábamos mal acostumbrados y un poco malcriados.
Sigamos siendo felices.
Publica un comentari a l'entrada