Cada vegada està més a prop el final del primer trimestre. Ja hem viscut junts quasi tres mesos de vida a l'aula. Durant tot aquest temps hem tingut moltes ocasions per emocionar-nos, trobar-nos, explicar-nos allò que ens preocupa, escoltar-nos, pensar o jugar. Estic molt orgullós de l'espai emocional que hem construït poc a poc. Aquesta setmana, els músics ens van sorprendre amb la gestió de les emocions de na MANU a classe (Plorava perquè volia anar amb la seva germana). Veure com van canalitzar la seva tristor i li donaven abraçades plenes d'estima va ser un dels millors regals d'aquest trimestre. Escoltar a na Irene dir-li "venim a l'escola a ser feliços" o veure com n'Àngel s'aixecava de manera espontània per abraçar a na Manu fa que pagui la pena el camí que estem fent. Tant n'Esther com jo no vàrem poder evitar emocionar-nos.
Des del primer dia hem volgut donar-li a la nostra rotllana la importància que té. L'espai que ens acull cada dia, on ens escoltem i manifestem les nostres emocions. L'espai de comunicació més potent de la nostra aula. L'educació emocional, és a dir, el procés d'ensenyament/aprenentatge de les emocions, té com a finalitat el desenvolupament integral de la persona. Encara ens queda molt treball per fer. Però si com ells diuen "venim a l'escola a ser feliços" això requereix que coneguem ben els nostres propis sentiments, que assumim la perspectiva dels altres amb empatia, que controlem els nostres propis impulsos o que observem amb cautela la nostra actitud, entre altres coses.
2 comentaris:
difícil el tema de les emocions... però sa veritat és que ho feis beníssim.
Hola familias. Soy la mamá de Adriana. Hoy he estado en clase con nuestros peques ya que nos ha tocado ser las "protas". Ha sido una experiencia fantástica. El simple hecho de entrar en clase y ver la cara que ha puesto mi hija ha hecho que todo esfuerzo haya valido la pena. La verdad es que son unos niños muy agradecidos y, a pesar de lo cansados que pudieran estar por todo un día de duro trabajo, han participado en todo momento. Pero sin duda, lo que más me ha llenado ha sido el momento en el que Jesús estaba despidiendo la "rotllana" y les ha pregundado si alguien quería pedir perdón a alguien, dar las gracias por algo, abrazar a alguien,... En ese momento, Irene (con la que he hecho muy buenas migas) se ha levantado y se ha echado a mis brazos. Seguidamente lo ha hecho Rodrigo, Ángel, Llara, y todos. Total, que he tenido que hacer un gran esfuerzo para no caerme de espaldas ya que estaban todos abrazándome a la vez!!!! Beethoven, es cierto que el tema de las emociones es difícil, pero para nosotros, ya que, si algo me ha quedado claro hoy en el ratito que he pasado con ellos, es que saben expresar muy bien sus emociones y lo que sienten y distinguen perfectamente cualquier estado emocional.
"Músics", ha sido un placer compartir la tarde con vosotros. Hacéis un gran trabajo.
Publica un comentari a l'entrada